Naturalistes Catalans. En record d'en Fèlix Cardona

L'explorador català Joan Mundó va publicar l'any 1929 a la revista caraquenya 'Cultura Venezolana' un article on anomenava per primera vegada a la gran planura veneçolana de la conca alta del riu Orinoco com "La Gran Sabana". Un any més tard el seu compatriota Fèlix Cardona adoptava aquest mot amb tanta sort que, avui en dia, aquest és el nom amb que tothom coneix l'extensa regió.
Quan fa un any de la mort del darrer explorador català (en Fèlix Cardona fill) cal recordar que en Fèlix Cardona (com tants d'altres naturalistes del nostre país) ha deixat la seua empremta en multitud de noms d'indrets, animals i plantes.
Però mentre els grans exploradors de les selves americanes, com ara el suís Henry Pittier o l'alemany Alexander Von Humboldt són reconeguts amb tots els honors al seu país, a casa nostra, cal adonar-se'n que en Fèlix Cardona és ben desconegut.
En Fèlix Cardona Johnson, nat a Malgrat de Mar, ha estat el darrer en seguir la saga de l'explorador pioner de les selves veneçolanes, son pare, i també de nom Fèlix Cardona (Puig).
En Cardona pare fou qui va explorar, cartografiar i descriure per primera vegada contrades com les fonts de l'Orinoco –que pretenia batejar amb el nom de 'Francesc Macià'-, el riu Caroní o fins i tot el Xurun Meru, popularitzat com el Salt Àngel, el salt d'aigua més alt del món. També va descriure totes les ètnies d'aquelles terres inclosa la ja extingida dels Zapes.
Des de la vessant estrictament naturalista recol·lectava plantes i aus, gràcies al suport del mecenes nord-americà William Phelps i amb l'estreta col·laboració del director del Museo de Ciencias Naturales de Caracas, com no, també català, en Josep Maria Cruxent.
I és que Catalunya estava abocada a la descoberta i aquesta és la única nacionalitat que s'atorga quan es refereixen als exploradors científics que procedien d'aquesta banda de la Península ibèrica.
Així ara els descendents dels històrics naturalistes de la família Phelps acaben de publicar un llibre sobre la història natural de Veneçuela i en ell apareixen els naturalistes catalans de pàgina en pàgina i de selva en selva.
De la mateixa manera tampoc és d'estranyar que amb l'essència d'aquells prohoms de la natura hagi estat Catalunya la mare de la nova organització no governamental mundial "Naturalistes Sense Fronteres" que serà presentada aquest juliol a l'Aiguabarreig, en l'excel·lent marc de la UCE de Ciències de la Natura i, tot seguit, en els següents mesos, a l'Amazònia i la Patagònia.
Estem obligats a recuperar la memòria dels grans exploradors naturalistes de la nostra terra i a encomanar-nos un xic de la seua empenta i energia.
Hem de ser dignes del seu convenciment i perseverància.