Espanya, a Espanya, no es pot escriure amb "ny".

Aquesta frase forma part d’una de les anècdotes que explicà a Fórnols (Matarranya) el combatiu alcalde del Campell i conseller de cultura de la comarca de la Llitera, Josep Anton Chauvell, en la taula que, seguint les instruccions de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, va organitzar el Consell Comarcal del Matarranya (bé, en realitat del fragment de la comarca que manté el nom després del pas de la trinxadora anti-Franja que condueix en Marcelino Iglesias) aquest 4 de novembre.L’anècdota es refereix al que l’ha succeït a un empresari del Campell, fabricant de gelats, que desprès d’etiquetar en català ha estat denunciat pel Departament de Sanitat del Govern d’Aragó perquè “España en España no se puede escribir con ny”.Aquesta és una de les desenes de situacions de discriminació fulminant que es produeixen a la Franja quan algú vol normalitzar o senzillament viure en la seua llengua.En recordo d’altres com ara la professora de Benavarri denunciada perquè “se l’hi escapava el català amb els alumnes”, o el metge de Fraga que no va voler atendre i va despatxar a Lleida a uns pares amb el seu nadó “perquè sol parlaven en català”.Al costat de l’alcalde, escriptor i pagès Josep Anton Chauvell assentia impàvid un dels culpables de l’absència de la llei de llengües a l’Aragó, el diputat psocialista –i fragatí- Josep Maria Becana, un dels còmplices del Marcelino Iglesias.Becana esgrimia el nou discurs-subterfugi acordat pel seu partit i hi deia “una llei o una assignatura no salvaran la llengua, l’important no és l’actitud institucional, si no l’actitud personal”.És a dir, si tota la retolació i l’administració és en castellà i si mor el català a la Franja serà culpa nostra. Del meu veí i meua, dels meus fills (als que se’ls hi ha negat l’ensenyament en la seua llengua) i del fabricant de gelats de la Llitera que, atès que no pot etiquetar en català per raons sanitàries, se’n duu la seua empresa “a Catalunya”.El Govern d’Aragó ja s’ha inventat una nova evasiva cruel, indigna i roïna per a no fer el nyap de llei de llengües i, a més, ara ja ha triat un culpable; les persones que parlem en català. El poble.Al costat del representant del Govern d’Aragó seien els meus amics Joaquim Montclús i l’Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües, a mi em fa l’efecte que amb cara d’empassar-se gripaus.L’Antoni Mir va raonar amb profund convenciment, visió de futur i amor pel català, i omplí la sala –plena de gom a gom- d’esperança i coratge, però, sobretot, va regenerar l’ambient empobrit i corrompud per tanta estona de discursos. Hi circulà durant uns instants un aire net amb aromes de democràcia, un dolça flaire que ens neguen a la Franja de Ponent.