Els darrers mesos la meua activitat és frenètica anant de Catalunya al Neotròpic. Tinc un bon grapat de coses que explicar-vos però fins al febrer he d’estar concentrat en l’Institut, un avenç més pel nostre país i per la ciència...
25.10.08
Em destruïu una escola? faig una universitat!
Desprès de deu anys d'activitats naturalistes i de salvaguarda a l'entorn de l'Aiguabarreig de l'Ebre, Segre i Cinca naixia l'any 1993 l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig i, amb ella, l'Escola de Natura de l'Aiguabarreig, un equip de naturalistes, educadors ambientals i intèrprets del patrimoni natural que tenen, des d'ençà, l'objectiu d'explicar, divulgar i sensibilitzar vers la conservació, el desenvolupament sostenible i el respecte al medi natural a l'entorn de la més gran confluència fluvial de la península ibèrica.
El març de 2003 però, desprès de 10 anys d'educació ambiental, i quan ja la nostra escola de natura era la més visitada de l'Aragó, la seu, ubicada a Mequinensa (Baix Cinca), va patir un atemptat que la va malmetre totalment. Destrossaren les exposicions i el centre d'interpretació, cremaren la biblioteca de natura en català més extensa de la Franja de Ponent, abocaren lleixiu i dissolvent als aquaris i arruïnaren 20 anys de recerca, llençant milers de diapositives al riu i destruint tot el que hi havia als arxius i ordinadors.
El març de 2003 però, desprès de 10 anys d'educació ambiental, i quan ja la nostra escola de natura era la més visitada de l'Aragó, la seu, ubicada a Mequinensa (Baix Cinca), va patir un atemptat que la va malmetre totalment. Destrossaren les exposicions i el centre d'interpretació, cremaren la biblioteca de natura en català més extensa de la Franja de Ponent, abocaren lleixiu i dissolvent als aquaris i arruïnaren 20 anys de recerca, llençant milers de diapositives al riu i destruint tot el que hi havia als arxius i ordinadors.
Tan sols deixaren simbologia espanyolista.
Una setmana més tard era arxivat el cas per "Justícia de Zaragoza". Mai no es va poder recuperar res.
Desprès d'uns mesos de desesperació per la pèrdua irreparable però també d'una gran solidaritat d'arreu els Països Catalans, vaig decidir què calia fer, així doncs vaig anunciar el projecte de recuperació de l'Escola, novament a Mequinensa i, a més, vaig crear la Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura, a l'Aiguabarreig. "Si ens destrueixen una escola, fem una universitat!" vaig dir en la presentació als medis.
També començava en aquells dies l' "Operació Aiguabarreig", impulsada pels Minyons, Escoltes i Guies Sant Jordi, amb l'objectiu d'ajudar a l'Escola de Natura i a l'Aiguabarreig, des del voluntariat d'arreu el país.
Aquest 2008 l'Escola de Natura de l'Aiguabarreig ha fet 15 anys i tothom em diu que continua sent un referent en el vincle natura-cultura. La nova seu es va fent, a poc a poc, sense ajuts institucionals, però en un mas en plena riba de la reserva natural de l'Aiguabarreig, a Mequinensa, en ple cor!.
Desprès d'uns mesos de desesperació per la pèrdua irreparable però també d'una gran solidaritat d'arreu els Països Catalans, vaig decidir què calia fer, així doncs vaig anunciar el projecte de recuperació de l'Escola, novament a Mequinensa i, a més, vaig crear la Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura, a l'Aiguabarreig. "Si ens destrueixen una escola, fem una universitat!" vaig dir en la presentació als medis.
També començava en aquells dies l' "Operació Aiguabarreig", impulsada pels Minyons, Escoltes i Guies Sant Jordi, amb l'objectiu d'ajudar a l'Escola de Natura i a l'Aiguabarreig, des del voluntariat d'arreu el país.
Aquest 2008 l'Escola de Natura de l'Aiguabarreig ha fet 15 anys i tothom em diu que continua sent un referent en el vincle natura-cultura. La nova seu es va fent, a poc a poc, sense ajuts institucionals, però en un mas en plena riba de la reserva natural de l'Aiguabarreig, a Mequinensa, en ple cor!.
Veniu! fareu cultura-natura.
21.3.08
Temps de cireres a l'Aiguabarreig.
Cada matí, quan m'alço, el primer que faig és contemplar, cafè en ma i des d'una finestra del menjador de casa, les mitjanes i gleres de l'Aiguabarreig amb les seues volades de moixons. Desprès, des de l'altra finestra, guaito els camps de cirerers.I és que visc en un mas al bell mig de l'Aiguabarreig, envoltat de forest de ribera i de les cireres més exquisides del país.
Ara aquests fruiters són plens de ramells de flors de flaire dolç i això vol dir que s'atansa el temps de les cireres... I és aleshores quan la fructificació d'aquesta rosàcia es converteix en temps literari.
D'aquí a uns dies Seròs acull la Trobada d'Escriptors de l'Aiguabarreig, una iniciativa que enguany celebra la seua segona edició fent d'aquesta vila, una volta més, el pal de paller del Baix Segrià i el connector que s'endinsa en la Franja de Ponent, gràcies a l'abraçada natural que ens sustenta, ens fa com som i ens erigeix en habitants d'un territori amb nom propi: l'Aiguabarreig.
Al darrere d'aquesta iniciativa l'escriptor i agitador cultural de la nova generació d'aquestes terres, en Gabriel Pena i Ballesté, que al seu bloc es presenta com a "Nascut a Seròs, territori de l'Aiguabarreig". Com ell la confluència del Segre, l'Ebre i el Cinca ens dona un reguitzell d'altres prohoms riberencs, per citar-ne uns poquets: el filòsof Ferran Sáez de La Granja d'Escarp, els escriptors serossans Andreu Loncà i Pere Pena, de Mequinensa el gran defensor del català a la Franja, Jaume Borbon o el pintor Josep Nicolau i sense eixir d'eixe poble no cal parlar-ne d'en Jesús Moncada, a qui ara que no es pot defensar els psoecialistes aragonesos amb repugnant traidoria li volen canviar la seua voluntat i fer-lo aragonès i espanyol. Però no vull parlar de manipulacions roïnes. Arriba la primavera, Moncada sempre va ser i és amb nosaltres, i Seròs a l'abril ens presenta el seu premi de contes "El temps de les cireres". Gaudim i lluitem.
Com a 'Le temps des cerises', la cançó d'amor que es convertí en himne contra els nazis, Seròs i l'Aiguabarreig fan una crida per la nostra cultura i la nostra identitat i ens demostren, com sovint des dels pobles i els espais rurals, s'irradia quina mena de país ens mereixem i tenim dret a crear.
"J'aimerai toujours le temps des cerises
C'est de ce temps-là que je garde au cœur
Une plaie ouverte..."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)