El científic humanista Noam Chomsky és contundent "Chávez és segurament el líder del món amb el major recolzament al seu país" o "a Veneçuela sí trobem una democràcia, no a Europa ni als Estats Units". Realment el triomf del president bolivarià és aclaparant amb el mèrit afegit d'haver de fer front al joc brut dels Estats Units i a la reaccionària i colpista dreta i televisió veneçolana, tots de la ma.Així i tot si hom visita Caracas o alguna altra ciutat del país americà trobarà també força gent contrària al president, a banda de la dreta hi ha una classe mitja classista i amarillista que fa córrer tota mena de falsedats absurdes que ratllen el ridícul. És la roïna actitud que els hi permet mirar-se el melic i donar l'esquena al compromís social sense enrogir de vergonya pel seu menyspreu als pobres i a la gent de la terra, la gent que ja vivia allà abans de que els espanyols bategessin aquell territori amb el despectiu nom de "Veneçuela" (la Venècia lletja, la bruta, la vulgar) en veure els palafits dels Warao sobre les aigües. Si ens endinsem però en el país de debò, el poble és indiscutiblement roig. Els llaneros, aquells que van lluitar contra Espanya i van vèncer i foragitar als abominables espanyols, són chavistes. És clar, l'Hugo n'és un d'ells, és llanero, un crioll amb la rauxa dels valents bolivarians a les venes.
Però hi ha molt més adellà. Endinsem-nos en el paradís, en selves i sabanes, i hi trobarem als Kuives, els Iukpa, els Barí, els Wayúu, els Piaroa, els Ianomami,... fins a vint-i-cinc ètnies i cultures, més de 300.000 persones que, per fi, desprès de 500 anys del genocidi, tenen drets. Chávez els ha donat un dels millors programes de tot el planeta de salvaguarda de les ètnies i les seues cultures.
Vladimir, un amic de l'ètnia Pemon, em mostra a Kanaimö (Canaima pels forasters) com s'aixeca (seguint l'arquitectura tradicional de la tribu) una escola tècnica dins el seu poblat. Ara els xiquets i joves no hauran d'abandonar la terra dels seus pares, per a rebre formació, i a més, seran educats en llengua Pemon. De la mateixa manera al gran delta de l'Orinoco un amic Warao em mostra orgullós la nova escola a on els xiquets arriben en curiares (barques fetes amb un tronc), la "camineria" (una gran passera de fusta per enllaçar les seues llars disperses per la riba de la selva), i fins i tot l'electricitat que el govern els hi ha donat.
I és que per fi, són respectats. Per primera vegada a la història les tribus que es situen sobre terres veneçolanes tenen tot allò que qualsevol ésser humà ha de tenir i que fins ara se'ls hi havia negat: sanitat, ensenyament, menjar i mitjans d'autosuficiència (entre molts exemples el govern ha lliurat bestiar als pobles ramaders), protecció per a la seua cultura i llengua i els drets que tant els espanyols com tots els governs veneçolans els hi havien arrasat fins ara: el dret a viure en llibertat, a votar, a participar activament en la redacció de la nova constitució, i a triar els seus propis representants dins la nació. Encara més, les ètnies han entrat a formar part de la gestió del país i del patrimoni que fins ara els furtaven. Es reparteixen els beneficis (petroliers, forestals, etc.) de tot allò que es troba a les seues terres mil·lenàries. Es tracta, en definitiva, de l'acció més progressista de les amèriques en favor de les ètnies. I per això les ètnies lloen a Chávez.
Mentrestant aqueixa classe mitja de les ciutats és mostra disconforme amb aquest "proteccionisme" que és en realitat la participació dels indígenes en la construcció de la nova República de Veneçuela. Sense treure l'ull de la premsa groga, la roba de moda o els artistes televisius, critiquen obertament els hospitals, els "metges cubans" i les ajudes per a l'alimentació dels més desafavorits, tot afirmant "Chávez és un populista, això ho fa pels vots".
No cal respondre. Amb prou feines 100.000 vots indígenes repartits entre vint-i-cinc ètnies, quan tan sols a Caracas hi viuen més de quatre milions de persones.
No cal respondre. Amb prou feines 100.000 vots indígenes repartits entre vint-i-cinc ètnies, quan tan sols a Caracas hi viuen més de quatre milions de persones.
Diu Chávez en el Discurs de la Unitat (15 de desembre de 2006) "...els consells comunals funcionen molt més ràpid i amb més gran eficiència en les comunitats indígenes. Això és lògic perquè és la seua cultura de segles. La nostra, pel contrari, està enverinada de capitalisme, individualisme, egoisme".
I és per això que aquells que volem un món millor i anhelem la igualtat entre les persones ens emmirallem amb el que està passant a Veneçuela. Un exemple per a la humanitat.
I és per això que aquells que volem un món millor i anhelem la igualtat entre les persones ens emmirallem amb el que està passant a Veneçuela. Un exemple per a la humanitat.
9 comentaris:
Després d’un mes sencer a Venezuela (potser massa poc temps) l’opinió política que m’emporto és totalment contraria a Chávez. He parlat amb gent de tota mena i, sobretot, he intentat que m’expliquessin casos concrets que justifiquin la seva opinió en un sentit o altre. Per això penso que parlo amb un cert coneixement de la situació política i social del país.
D’entrada vull deixar clar que soc conscient que abans de Chávez la política també era totalment corrupte. Ningú parava atenció a les classes més desafavorides i la classe mitja havia perdut tota confiança en la política. Per això Chávez va guanyar honestament les primeres en que es va presentar. Fins i tot la gent que he conegut contraria actualment a les seves polítiques el van votar en el seu moment.
També vull dir que em considero una persona d’esquerres i estic a favor de totes les polítiques socials destinades a frenar les desigualtats i injustícies d’aquest mon tan exageradament neolliberal.
Tot i així... penso que aquestes polítiques socials s’han de fer sempre respectant els drets humans, la democràcia i la llibertat d’expressió. I a Venezuela a mi no em sembla que això passi, ja que Chávez aprofita el poder per vulnerar aquests drets amb total impunitat.
Alguns exemples...
Per fer el referèndum revocatori de l'any 2004 era necessari reunir un número determinat de firmes. Poc temps després del referèndum aquestes llistes es van fer publiques (fet totalment il·legal a qualsevol país democràtic). I no només això... Acte seguit es va procedir a fer fora de totes les empreses nacionalitzades a tots els treballadors que lliurament i democràticament havien tirat endavant aquest referèndum. Actualment aquesta llista de signants segueix fent-se servir per extorsionar, i per impedir que determinada gent aconsegueixi una feina digne. Això és democràcia??? Això és anar a favor del poble??? ...o senzillament es una maniobra per protegir als partidaris del govern i castigar amb discriminació a tota la resta???
Vaig tenir l'oportunitat de conèixer un guia de la Gran Sabana que es dedicava a aquesta feina només els mesos d'estiu, perquè durant l'any feia de professor d'anglès en una escola de primària (considero aquesta persona de classe mitja tirant a baixa). Quan va fer l'entrevista per entrar a treballar a l'escola se'l va informar de què, com a totes les institucions i empreses públiques o nacionalitzades, tots els treballadors estan obligats a anar a totes les marxes i manifestacions chavistes. Ell pensa, lògicament, que l'educació no ha de tenir res a veure amb la política del moment. Però no té elecció!!! Si no obeeix... una persona de classe mitja tirant a baixa, com ell, es queda sense feina!!! Això és llibertat de pensament??? Quanta gent amb samarretes i gorres vermelles està obligada a manifestar-se en contra de la seva voluntat??? Una marxa chavista és de gent a favor de les seves polítiques... o de gent extorsionada??? Quants votants de Chávez son víctimes d'algun xantatge similar???
RCTV era un canal de televisió d'entreteniment vist per les classes més populars de Venezuela. Corren rumors que diuen que aquest canal de televisió va estar darrera de la revolta (no cop d'estat!!!) de l'any 2002. Davant d'una acusació com aquesta, en un país democràtic, s'obriria una investigació per determinar la culpabilitat o no de l'acusat. Si realment hi ha proves que demostrin que s’ha instigat un cop d'estat, es pot obrir un procés judicial que acabi castigant legalment als culpables. A Venezuela Chávez no ha renovat la concessió d'aquest canal acusant-lo de reaccionari, però sense aportar cap prova que demostri la vinculació entre RCTV i els fets de 2002. Sense cap judici!!! Quina mena de justícia és aquesta??? Si no es presenten proves de cap mena... com es pot defençar una acusació així??? No es possible que el delicte en qüestió sigui senzillament una excusa per apartar una veu que es considerava incòmode??? Això és llibertat d'expressió??? Per sort... RCTV ha seguit emetent per satèlit i els seus treballadors han pogut mantenir els llocs de treball. Cal recordar que aquests treballadors van manifestar-se energicament contra el govern socialista que els deixava sense feina i sense cap alternativa.
Pel que fa a la mecànica democràtica del país... un periodista esportiu de l'estat de Carabobo em va posar un exemple molt clar: Imagina que el Barça i el Madrid juguen la final de la Copa d'Europa. El Madrid guanya gràcies a dos penals massa dubtosos. Al cap d'un mes l'àrbitre del partit és nomenat vicepresident del Madrid, i en la seva presentació declara que sempre ha sigut madridista. Conclusió... ens van robar el partit!!! No hi ha dubte.
Amb el referèndum del 2004 va passar quelcom massa semblant. Tota la oposició i els observadors realment independents (que no depenien de governs que tenen tractes energètics amb Chávez), van dir que hi havia masses sospites de frau electoral. I que la mecànica empleada no oferia cap garantia que no poguessin manipular-se els resultats finals. Evidentment tot això no es va investigar (com passaria en un país democràtic). I al cap de pocs mesos... el director general de la Junta Electoral Venezolana (l'àrbitre del referèndum) va ser nomenat vicepresident del govern. En les seves primeres declaracions va dir públicament que sempre havia sigut chavista i revolucionari!!! S'haguessin o no manipulat els resultats... és aquesta la millor manera d'oferir garanties democràtiques a un poble que figura que té el poder???
Davant de tots aquests fets (i molts d'altres que s'han denunciat sense cap resposta per part de l'administració) l'oposició va decidir no presentar-se a les darreres eleccions. Quin sentit té participar d'una democràcia sense garanties ni justícia de cap mena??? Per això actualment Chávez té el control total del poder. Però aquest poder gaudeix actualment del suport del poble??? ...o l'està mantenint el mateix govern fent us de la manipulació, l'extorsió i el control de la informació??? És just dir que Chávez és un dels líders amb més suport del món quan, ben be, la meitat de la població de Venezuela no està representada de cap manera???
Per no saturar més aquesta pàgina... l'article segueix al blog ULLCRÍTIC, amb molts més exemples i reflexions. Si algú vol tenir una visió més completa de la situació... que no s'estigui de llegir-ho. No es pot tenir una visió global del conflicte sense conèixer els arguments de totes les parts. Per això jo llegeixo amb atenció el blog d'en Guillem.
http://www.ullcritic.blogspot.com/
Guillem, l'encerteu de mig a mig. El que compta és que la natura visqui, i no pas la màquina. Som-hi.
Publica un comentari a l'entrada