Oleguer Presas

Sovint necessitem que aquelles persones populars, que per a nosaltres són especials, per que les sabem sensibles als problemes de la nostra terra, es manifestin públicament a favor d’allò que anhelem.
Ens hi sentim acomboiats. I és una manera d’estendre la crida i amplificar-nos, alhora que de transmetre’ns energia i esperonar-nos, un poc més, a través de la feixuga lluita a la que estem sotmesos els rebels per la nació, aquells que encara no tenim cap motiu per abaixar la mirada, els que no ens avergonyim de somiar la llibertat.
Pot ser per això no perdem de vista a l’Oleguer Presas.
L’Oleguer però és un professional. Un jugador del Barça, la raó doncs de la seua notorietat. I la professió és l’eix. El tronc que cal blindar, particularment quan, en el seu cas, la carrera i l’ofici és, precisament, a la vista de tothom.
Ell m’ha explicat, manta vegades, com un element condiciona l’altre. El que bull per dins i el que cal fer a cada moment. Ho hem discutit plegats gaudint de caps de setmana de desconnexió, xerrant tranquil·lament a taula o passejant pels rius més grans del país, a l’Aiguabarreig, o pels carrers dels pobles més bonics de la Franja de Ponent, allà pel Matarranya. Sentint el batec de la terra que ens empeny.
L’Oleguer és un company que coneix perfectament els racons i els problemes de la nació i fa trinxera amb la resta d’amics que es deixen la pell per salvar-la. D’una manera planera, un més, senzillament. Per aquest motiu, tot i que els altaveus o els micròfons deixin de funcionar, ell és Països Catalans i simbolitza, justament per no fer ostentació de la seua lluita, als patriotes indispensables.
Ara és futbolista, és cert, però alhora, adés i desprès és un dels nostres. I els que estem a la rasa, a la Franja de Ponent o a la Catalunya del Nord, el tenim, el sabem i sentim al nostre costat, albirant un mateix horitzó.
Tot està per fer, l’aconseguirem... i prou.