Naturalistes Catalans. En record d'en Fèlix Cardona

L'explorador català Joan Mundó va publicar l'any 1929 a la revista caraquenya 'Cultura Venezolana' un article on anomenava per primera vegada a la gran planura veneçolana de la conca alta del riu Orinoco com "La Gran Sabana". Un any més tard el seu compatriota Fèlix Cardona adoptava aquest mot amb tanta sort que, avui en dia, aquest és el nom amb que tothom coneix l'extensa regió.
Quan fa un any de la mort del darrer explorador català (en Fèlix Cardona fill) cal recordar que en Fèlix Cardona (com tants d'altres naturalistes del nostre país) ha deixat la seua empremta en multitud de noms d'indrets, animals i plantes.
Però mentre els grans exploradors de les selves americanes, com ara el suís Henry Pittier o l'alemany Alexander Von Humboldt són reconeguts amb tots els honors al seu país, a casa nostra, cal adonar-se'n que en Fèlix Cardona és ben desconegut.
En Fèlix Cardona Johnson, nat a Malgrat de Mar, ha estat el darrer en seguir la saga de l'explorador pioner de les selves veneçolanes, son pare, i també de nom Fèlix Cardona (Puig).
En Cardona pare fou qui va explorar, cartografiar i descriure per primera vegada contrades com les fonts de l'Orinoco –que pretenia batejar amb el nom de 'Francesc Macià'-, el riu Caroní o fins i tot el Xurun Meru, popularitzat com el Salt Àngel, el salt d'aigua més alt del món. També va descriure totes les ètnies d'aquelles terres inclosa la ja extingida dels Zapes.
Des de la vessant estrictament naturalista recol·lectava plantes i aus, gràcies al suport del mecenes nord-americà William Phelps i amb l'estreta col·laboració del director del Museo de Ciencias Naturales de Caracas, com no, també català, en Josep Maria Cruxent.
I és que Catalunya estava abocada a la descoberta i aquesta és la única nacionalitat que s'atorga quan es refereixen als exploradors científics que procedien d'aquesta banda de la Península ibèrica.
Així ara els descendents dels històrics naturalistes de la família Phelps acaben de publicar un llibre sobre la història natural de Veneçuela i en ell apareixen els naturalistes catalans de pàgina en pàgina i de selva en selva.
De la mateixa manera tampoc és d'estranyar que amb l'essència d'aquells prohoms de la natura hagi estat Catalunya la mare de la nova organització no governamental mundial "Naturalistes Sense Fronteres" que serà presentada aquest juliol a l'Aiguabarreig, en l'excel·lent marc de la UCE de Ciències de la Natura i, tot seguit, en els següents mesos, a l'Amazònia i la Patagònia.
Estem obligats a recuperar la memòria dels grans exploradors naturalistes de la nostra terra i a encomanar-nos un xic de la seua empenta i energia.
Hem de ser dignes del seu convenciment i perseverància.

RCTVas

Generalment fruit del jet-lag m'ha tocat fer zapping pels canals de televisió veneçolana, i la darrere vegada ha estat aquest mes de maig.
I sempre m'he quedat amb cara de babau incrèdul veient Globovisión i Radio Caracas Televisión. Em quedava petrificat, i en bona mida espantat, intentant entendre com unes televisions tan reaccionàries es podien veure com si foren una cadena més.
Ja sabem que enlloc hi ha res neutre. I aquí a l'estat espanyol TVE o les privades tenen una versió particular dels successos mentre a la ràdio l'església catòlica, a través de la COPE, sembra l'odi entre els nostres països.

Però tot això és un joc de xiquets comparat amb l'acabada de tancar RCTV.
Malgrat tot a Europa ni existeix ni es permetria cap televisió així. Aquí cap mitjà impulsaria descaradament un cop d'Estat o atacaria impunement dia rere dia la democràcia o el president d'una nació.
A Veneçuela RCTV, la televisió de l'oligarquia, amb una programació roïna i irascible assetjava impunement la fràgil democràcia d'aquell país meravellós i va participar obertament en el cop d'estat de l'11 d'abril de 2002.
Finalment el govern bolivarià no els ha renovat els seus històrics drets d'emissió.
El president ja ho havia anunciat abans de guanyar les darreres eleccions d'una manera aclaparadora. I finalment l'emissió ha estat clausurada.
Tan sols això.
Però d'una manera coherent les coses haurien d'haver anat diferent: Un judici. Una sanció exemplar. Uns anys a la presó pels propietaris de la cadena...
Res d'això, Chávez ha tingut prou en avisar i finalment no renovar el permís. Ha mogut fitxa suaument.
Dissortadament però sempre hi ha qui paga les conseqüències sense ser-ne culpable directament. En aquest cas, i per variar, els treballadors.
Centenars de persones despatxades per culpa d'uns empresaris que els han manipulat i utilitzat per atacar al seu propi poble. Uns amos que han preferit continuar el seu atac al govern enlloc de mantenir la seva empresa i els llocs de treball de moltes persones.
Malgrat les manifestacions dels treballadors, de la dreta colpista i de tota una munió afectada pel tall de les telenovel·les (ai las...), manipulades aquí com "manifestacions per la llibertat d'expressió", el poble més combatiu i il·lusionat ha celebrat en manifestacions paral·leles (de les que ningú no en parla) l'esborrada de les ones del pamflet feixista d'RCTV, i de fet ja feia mesos que s'expressava per les façanes d'arreu la nació amb un gràfic "RCTVas".
I sí, afortunadament per a la democràcia mundial, RCTe'n vas.
Te n'has anat.