Oleguer Presas

Sovint necessitem que aquelles persones populars, que per a nosaltres són especials, per que les sabem sensibles als problemes de la nostra terra, es manifestin públicament a favor d’allò que anhelem.
Ens hi sentim acomboiats. I és una manera d’estendre la crida i amplificar-nos, alhora que de transmetre’ns energia i esperonar-nos, un poc més, a través de la feixuga lluita a la que estem sotmesos els rebels per la nació, aquells que encara no tenim cap motiu per abaixar la mirada, els que no ens avergonyim de somiar la llibertat.
Pot ser per això no perdem de vista a l’Oleguer Presas.
L’Oleguer però és un professional. Un jugador del Barça, la raó doncs de la seua notorietat. I la professió és l’eix. El tronc que cal blindar, particularment quan, en el seu cas, la carrera i l’ofici és, precisament, a la vista de tothom.
Ell m’ha explicat, manta vegades, com un element condiciona l’altre. El que bull per dins i el que cal fer a cada moment. Ho hem discutit plegats gaudint de caps de setmana de desconnexió, xerrant tranquil·lament a taula o passejant pels rius més grans del país, a l’Aiguabarreig, o pels carrers dels pobles més bonics de la Franja de Ponent, allà pel Matarranya. Sentint el batec de la terra que ens empeny.
L’Oleguer és un company que coneix perfectament els racons i els problemes de la nació i fa trinxera amb la resta d’amics que es deixen la pell per salvar-la. D’una manera planera, un més, senzillament. Per aquest motiu, tot i que els altaveus o els micròfons deixin de funcionar, ell és Països Catalans i simbolitza, justament per no fer ostentació de la seua lluita, als patriotes indispensables.
Ara és futbolista, és cert, però alhora, adés i desprès és un dels nostres. I els que estem a la rasa, a la Franja de Ponent o a la Catalunya del Nord, el tenim, el sabem i sentim al nostre costat, albirant un mateix horitzó.
Tot està per fer, l’aconseguirem... i prou.

Ocells al cap del Conseller Huguet.

Fa 25 anys la gent em mirava sorpresa quan, binocles en mà, m'enxampaven pel camp (pel mont, que diuen al meu poble) empaitant moixons. "Soc ornitòleg, observador d'ocells..." Ah!

Probablement per l'influència anglosaxona i l’aparició de més i més observadors d'aus aquesta activitat es va anar normalitzant fins que, ara fa 10 anys, vaig tenir la sort d'organitzar les primeres Jornades Ornitològiques Catalanes (i catalanes vol dir catalanes, no d’eixe fragment del Principat que anomenen comunitat autònoma). Mequinensa i Fraga van ser la seu d'aquell esdeveniment nacional de maig del 97.
En elles, com a punta d’espasa de l’esdevenidor, ja hi hagué una jornada de treball sobre el turisme ornitològic o birdwatching. Era la primera volta que a Catalunya es tractava seriosament el tema, això si, sota la coordinació d'un anglès, el meu amic Kevin Hackett, que va sorprendre als mitjans de comunicació franjolins amb el seu català.

Han passat doncs deu anys i ara tot, sortosament, ha avançat, i el nostre país es prepara per l’eclosió del birding, una pràctica amb centenars de milers d’aficionats i on les terres catalanes són un destí de primer ordre des de fa anys, malgrat que aquí encara no s’havia desenvolupat cap estructura per rebre i oferir el bo i millor del nostre medi natural i els seus ocells.

Però l’any passat el Conseller Huguet aixecava la perdiu “cal potenciar el turisme d’observació d’ocells” deia en la seva visita de gener de 2006 al municipi de Seròs, la vila que obre les portes de l’Aiguabarreig, la més gran zona fluvial del nostre país i punt d’encontre de birdwatchers. Just el poble que encapçala el turisme ornitològic nacional de la ma de l’alcalde Gabriel Pena. Amb l'Oficina de Turisme Ornitològic de les Terres de Ponent i l’Ebre (la primera de l’estat espanyol!) i la primera Fira Internacional de Catalunya de Turisme Ornitològic, el 1st Catalan Ornithological Festival, que es farà enguany del 20 al 22 de juliol.

El motor d’aquest “nou” turisme ja comença a girar i ningú no el podrà aturar. En la fira FITUR de Madrid el birding ja tenia el seu lloc, mentre el Conseller del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, insistia novament aquest 31 de gener allà mateix, que cal impulsar aquest turisme al nostre país. I ho deia, per a satisfacció meua, just desprès de felicitar-me per obrir unes noves portes en el camí del desenvolupament econòmic de la meua terra. Un impuls que ve abraçat, indefugiblement, de la conservació del nostre patrimoni natural, i alhora, just allà on més ho necessiten, als pobles de les comarques sovint més oblidades.