Els Guàtxaros de Caripe.

Cada vegada que vaig a Veneçuela no puc evitar acudir a la vila de Caripe, a l’estado Monagas. És com un ritual per a qualsevol naturalista. No s’hi pot anar a Veneçuela sense passar per la cova que va descobrir el Baró Alexandre Humboldt, el geògraf, explorador i naturalista alemany que el 1799 va descriure els estranys ocells que habitaven en la foscor de la cova on també hi residien –i hi deuen jaure encara- els esperits dels morts dels indis Xaima.
Amb l’ajut dels Xaima, en Humboldt es va endinsar un xic en la cova -de més de deu quilòmetres de llarg- la va descriure i hi va descobrir l’au de les cavernes, el Guácharo (Steatornis caripensis). Una au de mig metre de llargària i de nom onomatopeic derivat de la seua veu, del quetxua waqay, és a dir xisclar o plorar, que és el que escoltarà l’agosarat visitant que alteri la seua pau.
El Guatxaro, també conegut com l’au oliosa (aixines Fettschwalm en alemany o Oilbird en anglès), que esgarrifa amb els seus gemecs i crits entre les estalactites, és l’única au frugívora del seu ordre (l’ordre dels nostres sabocs) i la única nocturna que navega per ecolocalització.
Per la nit els guatxaros de Caripe poden arribar cada vegada fins a Brasil per obtenir els seus fruits preferits, les nous de palma.
Durant el dia però els seus gemecs i vols en l’obscuritat de la cova (parc nacional i el primer monument nacional que es va declarar a Veneçuela) són el motor econòmic de tota una vila, Caripe, de 32.000 habitants, que rep al visitant amb un gran monument al Guatxaro.
Museus, visites guiades, hotels, restaurants, taxis amunt i avall i tota mena de serveis a l’entorn de l’observació d’una sola au.
Una sola au que va canviar una vila i una comarca, que és l’orgull del poble i la nació veneçolana i que apareix aquí i allà, en tota mena de referències i referents del dia a dia.
Tot un exemple a seguir al nostre país on el turisme ornitològic emergeix amb força, i destaquem a Europa per la riquesa en aus... i els nostre prohoms naturalistes sempre oblidats.

Economia amb els Ocells Amics.

En un extens article del Financial Times d’aquest 30 de desembre en Harry Eyres parla de l’interessant que resulta la península ibèrica ara, al gener, per a gaudir del birding, l’observació d’ocells.
Per un anglosaxó no hi ha res de nou en un afirmació així, només al Regne Unit hi ha més d’un milió d’aficionats a l’observació d’ocells, i en qüestió turística els destins ornitològics es troben entre els més preuats.
És un turisme sòlid, madur i consolidat nord enllà de casa nostra.
Malgrat que a l’estat espanyol els Països Catalans són capdavanters també en el món dels ocellaires de natura, no ens enganyarem si afirmem que en això ben be tot està per fer.
A l’epicentre però d’aquesta dinàmica que ja ningú no aturarà hi ha la vila de Seròs (Segrià) que el vinent 20 a 22 de juliol oferirà el 1st Catalan Ornithological Festival, tota una iniciativa innovadora feta realitat pel petit ajuntament, però amb un projecte d’ampla mira, que arrossegarà tothom.
A Seròs, la vila que ens obre les portes de l’Aiguabarreig, hi trobarem en pocs mesos aquesta primera fira especialitzada en el birding o birdwatching així com, des de l’estiu passat, ja teniu la primera Oficina Nacional de Turisme Ornitològic.
Paral·lelament i de manera coordinada el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, amb el seu “Ara Lleida”, esperona la nostra primera ofensiva de promoció internacional. Per això aquest agost el trobarem oferint el nostre “ornitoturisme” en la Birdwatching Fair, la mare de les fires ornitològiques, del 17 al 19 d’agost a Oakham (Rutland) al Regne Unit, és clar.
El Patronat i l’Oficina de Seròs van presentar l’estiu passat el primer fruit en aquest camí que enceten -que encetem els catalans-, el també innovador web per als turistes ocellaires que vulguin venir per les nostres comarques. Hi podeu accedir des de www.lleidatur.com o www.birding.cat.
Feu-ne una ullada, en poc una part de l’economia del nostre país arribarà de les ales dels nostres bonics moixons, els nostres ocells amics. Cal anar preparant-s’hi.