Els Guàtxaros de Caripe.

Cada vegada que vaig a Veneçuela no puc evitar acudir a la vila de Caripe, a l’estado Monagas. És com un ritual per a qualsevol naturalista. No s’hi pot anar a Veneçuela sense passar per la cova que va descobrir el Baró Alexandre Humboldt, el geògraf, explorador i naturalista alemany que el 1799 va descriure els estranys ocells que habitaven en la foscor de la cova on també hi residien –i hi deuen jaure encara- els esperits dels morts dels indis Xaima.
Amb l’ajut dels Xaima, en Humboldt es va endinsar un xic en la cova -de més de deu quilòmetres de llarg- la va descriure i hi va descobrir l’au de les cavernes, el Guácharo (Steatornis caripensis). Una au de mig metre de llargària i de nom onomatopeic derivat de la seua veu, del quetxua waqay, és a dir xisclar o plorar, que és el que escoltarà l’agosarat visitant que alteri la seua pau.
El Guatxaro, també conegut com l’au oliosa (aixines Fettschwalm en alemany o Oilbird en anglès), que esgarrifa amb els seus gemecs i crits entre les estalactites, és l’única au frugívora del seu ordre (l’ordre dels nostres sabocs) i la única nocturna que navega per ecolocalització.
Per la nit els guatxaros de Caripe poden arribar cada vegada fins a Brasil per obtenir els seus fruits preferits, les nous de palma.
Durant el dia però els seus gemecs i vols en l’obscuritat de la cova (parc nacional i el primer monument nacional que es va declarar a Veneçuela) són el motor econòmic de tota una vila, Caripe, de 32.000 habitants, que rep al visitant amb un gran monument al Guatxaro.
Museus, visites guiades, hotels, restaurants, taxis amunt i avall i tota mena de serveis a l’entorn de l’observació d’una sola au.
Una sola au que va canviar una vila i una comarca, que és l’orgull del poble i la nació veneçolana i que apareix aquí i allà, en tota mena de referències i referents del dia a dia.
Tot un exemple a seguir al nostre país on el turisme ornitològic emergeix amb força, i destaquem a Europa per la riquesa en aus... i els nostre prohoms naturalistes sempre oblidats.